Bibliografia

Bibliografia

Hemeroteca

Llibre La batalla de Prats de Molló

La batalla de Prats de Molló

Fontbernat i Verdaguer, Josep

 

Josep Fontbernat, militant d’Estat Català, va participar en els fets de Prats de Molló (1926), insurrecció armada liderada per Francesc Macià des de França per enderrocar la dictadura de Primo de Rivera i assolir l’alliberament nacional de Catalunya. Fontbernat explica la preparació de la insurrecció per Macià; l’actuació dels protagonistes d’aquells fets, des de personatges coneguts com Ventura Gassol i Jaume Miravitlles, fins a altres combatents oblidats per la història com Martí Vilanova i, finalment, la frustració del cop armat per les forces d’ordre franceses. El llibre, editat el setembre de 1930, quan les organitzacions nacionalistes i d’esquerres conspiraven per enderrocar la Monarquia i establir la República, contribuí a incrementar l’aura heroica de Macià i a difondre aquesta conspiració armada fallida com a símbol de la lluita per una Catalunya lliure.

 

Col·lecció: Petits grans clàssics de la història de Catalunya

 

Autor:
Josep Fontbernat i Verdaguer (Estanyol, Gironès, 1896 – Andorra la Vella, 1977). Músic i polític. Deixeble d’Enric Morera, Vincent d’Indy i de Deodat de Severac, fundà amb aquest darrer el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes. Militant d’Estat Català i gran amic de Francesc Macià, fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana el 1932 i director general de radiodifusió de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). Exiliat a França i posteriorment a Andorra, continuà escrivint articles polítics i musicals, i contribuí a la defensa de la cultura i la llengua participant en programes en català de Ràdio Andorra.

 

Editorial: BASE

Llibre L'aixecament de Prats de Molló

L’aixecament de Prats de Molló

L’Exèrcit Català de Macià. 4 de novembre 1926

Giovanni C. Cattini

 

El 4 de novembre de 1926 la gendarmeria francesa havia avortat un projecte d’invasió del Principat des de Prats de Molló, a la comarca del Vallespir. Hi participaven alguns centenars d’independentistes catalans, i també un grup nodrit d’antifeixistes italians, que comptaven amb uns suports incerts a l’interior de Catalunya, entre els quals hi havia destacats militants de la CNT.

 

Giovanni Cattini ens explica per primera vegada com va anar la persecució de la diplomàcia espanyola contra els exiliats independentistes dels anys vint.

 

El 18 de juliol de 2022 farà un segle que Francesc Macià va fundar Estat Català, la primera organització catalana separatista més o menys reeixida. El partit, amb una vessant paramilitar, va desaparèixer quan va unir-se a altres formacions per fundar ERC el 1931. L’episodi més conegut dels seus nou anys d’existència és l’intent d’envair Catalunya des de França amb un centenar d’homes per promoure una insurrecció popular contra la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República catalana. El 4 de novembre de 1926 la gendarmeria va avortar l’aventura.

 

Autor:
Giovanni C. Cattini (1972) és qui més ha estudiat aquest projecte fallit. L’any 2009 va resseguir la implicació d’agents del govern Mussolini en la delació dels propòsits de l’exmilitar a partir del fons Macià de l’ Arxiu Nacional de Catalunya i de la documentació inèdita dels arxius Centrale dello Stato i del Ministero degli Esteri de Roma. L’any següent va publicar la versió italiana.

 

Editorial: penguin llibres

Llibre El complot de Prats de Molló

El complot de Prats de Molló

Josep Carner-Ribalta

 

L’episòdica gesta que, per manca d’una més significativa denominació, hom ha convingut en designar emprant maquinalment el nom de la petita vila del Vallespir, a la Catalunya-Nord, marca un moment particular de la història centenària del catalanisme institucional, o sigui el procés contemporani d’evolució de la consciència cultural i política de Catalunya com a poble.

 

Autor:
Josep Carner i Ribalta fou un escriptor i polític nacionalista català. Començà la seva trajectòria com a publicista a les revistes La Falç, L’Estisora de Balaguer, i La Flama, vinculada a la línia patriòtica de Francesc Macià. Després es traslladà a Barcelona, on col·laborà amb L’Intransigent o La Sardana.

 

Editorial: Dalmau

Els Fets de Prats de Molló. I Jornades d’història i debat nacional. Octubre 2022

Lluís Puig Gordi (ed.)

 

L’Associació Casa Macià, amb integrants del nord i del sud del país, organitza anualment unes jornades d’estudis amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica i facilitar reflexions útils per al nostre futur nacional. A la vegada que serveixi per presentar noves recerques i descobertes.

 

Autors:
Berenguer Ballester, Josep-Lluís Carod-Rovira, Lluís Duran, Joan Peytaví, Jaume Renyer, Alfons Romero i Fermí Rubiralta

 

Editorial: Afers, 2023

Qui és Macià?

Joaquim Aloy

 

explica d’una manera amena i divulgativa els episodis fonamentals de la vida de Francesc Macià, l’Avi: una història apassionant d’una personalitat clau de la història contemporània de Catalunya. Un home honest, fidel als seus ideals, audaç, carismàtic, modern, que va saber connectar amb la seva gent i es guanyà l’estima de tot un poble.

«A Catalunya estan units el problema social i el problema nacional, i no es pot resoldre l’un sense resoldre l’altre.»
Francesc Macià

 

Autor:
Joaquim Aloy i Bosch (Manresa, 1956) és llicenciat en Història Contemporània. L’any 2007 va rebre el Premi Bages de Cultura, concedit per Òmnium Cultural, “pel seu treball de recerca, investigació i divulgació de temes relacionats amb la memòria històrica, així com la tasca de recuperació de personalitats i persones anònimes.” Entre els seus treballs de recerca, destaca la troballa en un arxiu d’Amsterdam del manuscrit inèdit de Carme Ballester que narra la detenció i empresonament del President Companys. L’octubre de 2007 va crear, com a pàgina personal, el web memoria.cat, que agrupava una desena de webs d’història que havia publicat des l’any 2002 a www.guiamanresa.com. Posteriorment memoria.cat va passar a ser el portal de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

 

Editorial: Edicions de 1984, col·lecció De bat a bat, núm 16

Diccionari biogràfic d’Estat Català

Tomàs Callau i Fermí Rubiralta

 

Plena d’esculls personals i col·lectius, d’encerts i errors, aquest llibre dona testimoni, gràcies a la col·laboració imprescindible de quinze especialistes en el tema, de la singladura de cent personatges, triats entre molts més, que han contribuït a fer possible que, avui en dia, una part prou important de la societat catalana hagi fet seu l’anhel de sobirania nacional i justícia social que empenyé la seva trajectòria vital i política.

 

Autors:

Tomàs Callau i Bladé (1959). Historiador, forma part de la directiva d’Estat Català, n’és secretari general i ha sigut un dels principals responsables a organitzar el centenari del partit. Professor jubilat de l’Escola d’Adults de Sant Josep, segueix ensenyant amb tallers i tertúlies a la Biblioteca Central Tecla Sala.

Fermí Rubiralta i Casas (l’Hospitalet de Llobregat1959) és un historiador català. Es llicencià en història contemporània a la Universitat de Barcelona el 1985 i es doctorà en Ciències Polítiques en la Universitat del País Basc. Des d’aleshores viu a Bilbao. Ha estat autor de diversos estudis sobre els moviments nacionalistes i independentistes català, basc i gallec i d’articles sobre aquests temes a Revista de Catalunya i L’Avenç.

 

Editorial: Llibres de l’Índex

Estat Català (1922-2022)

100 anys d’independentisme polític

 

Aprofitant l’efemèride, quatre dels historiadors que millor coneixen la seva història ens presenten, amb voluntat divulgativa i esperit de síntesi, els esdeveniments més destacats i els trets principals de l’organització creada per Francesc Macià el 1922. Tindrem l’oportunitat de conèixer, així, de primera mà, la trajectòria centenària d’un moviment polític que ha hagut de superar moltes barreres i no pocs obstacles per perpetuar, i estendre finalment de manera majoritària, el missatge independentista dins la societat catalana.

 

Autors:

Tomàs, Callau; Porta, Frederic J.; Santasusana, Marc; Rubiralta, Fermí

 

Editorial: Base

Petita història de Francesc Macià

Enric Pujol i Pilarin Bayés

 

Breu història de Francesc Macià escrita per Enric Pujol, il·lustrada pel reconegut traç de la Pilarin Bayés, en una col·lecció pensada i realitzada per arribar a un ventall de públic infantil i juvenil

 

Autors:

Enric Pujol i Casademont (Figueres1960) és un historiadorescriptor i polític català. És doctor en Filosofia i Lletres per la UAB és autor d’El descrèdit de la història (1993) i de Ferran Soldevila i els fonaments de la historiografia catalana contemporània (1995), llibres que van merèixer l’any 1998 el Premi Enric Prat de la Riba concedit per l’Institut d’Estudis Catalans. Sobre Ferran Soldevila n’ha editat diversos reculls i ha tingut cura de la publicació dels seus Dietaris de l’exili i el retorn (1995-2000). Va ésser comissari de l’exposició Carles Fages de Climent, poètica i mítica de l’Empordà (2000-2003) i en va coordinar, amb Rafael Pascuet el catàleg del mateix títol.

Pilar Bayés i de Luna (Vic21 d’abril de 1941) és una reconeguda dibuixant i ninotaire catalana, més coneguda com a Pilarín Bayés. Ha publicat mil llibres. El seu estil és colorista, detallista i, fins i tot, desordenat i confús, tot i que mostra un clar domini de les profunditats i de la perspectiva.

 

Editorial: Mediterrània, 2005

Francesc Català i Serra ha tornat a Ripoll

Memòria històrica

 

Descripció de l’acte d’inauguració d’una placa a la façana de la casa de Francesc Català i Serra on va viure a Ripoll, per tal de restituir la seva memòria (29 de febrer de 2023). Amb la presència de familiars i amb la implicació de l’Ajuntament de Ripoll, amb el seu alcalde Jordi Munell

 

Autors:

Amb els textos llegits per Jordi Miró, Jordi Munell, Francesca Català i Pulido

 

Editorial: Butlletí oficial d’Estat Català, 2023

Sapiens

Aquí us deixem linkats 4 articles molt interessants sobre Francesc Macià, el Fets de Prats de Molló i la internacionalirzació del conflicte que va suposar el judici a París:

 

– Els fets de Prats de Molló, pas a pas

– La República Catalana i el Macià president

– Les conseqüències del judici a Francesc Macià

– Francesc Macià, el cavaller de l’ideal

Troisieme anniversaire de la mort de Francesc Macià

Discurs, en francès, del President de la Generalitat de Catalunya MHP Lluís Companys, en motiu del tercer aniversari de la mort de Francesc Macià (25/12/1933) publicat pel Comissariat de propaganda de la Generalitat. 16 pàgines